
A més, us deixem també un fragment que ens ha agradat molt d'en Marc Freixas.
Dignitat de vida
Quan la paraula assumeix tota la tendresa, possiblement llavors
sigui més factible creure que tot és plenitud dins del poema.
La vida no té límits en la bellesa…,
almenys el record és perdurable en el temps i en cada vers.